Osteopatia: És una pràctica basada en la teoria que totes les malalties són causades per una pèrdua de la integritat estructural.

El tractament consisteix en un conjunt de tècniques pràctiques orientades a alleujar el dolor, restaurar funcions i promoure la salut i el benestar. Utilitza un gran nombre de tècniques (impulsos d’alta velocitat i curta amplitud, tècniques funcionals, inhibicions, etc.) per a recuperar l’harmonia i l’equilibri.

 

L’ Osteopatia és una visió assistencial diferent, el qual, a partir d’un sistema de diagnòstic i tractament específic, posa especial atenció en l’estructura de l’individu i en els problemes mecànics que en la mateixa poden aparèixer. Es basa en els principis que el seu precursor va formular: el Dr. A.T. Estill (1928-1917) qui, a partir de l’exhaustiva observació dels seus pacients i de l’aplicació dels seus profunds coneixements d’anatomia i Biomecànica va postular que la salut i el correcte funcionament de l’individu depenen de la integritat global del cos. Still va dibuixar el cos humà com a una Unitat Indivisible en la qual Estructura ( Sistema múscul-esquelètic, òrgans i vísceres) i la Funció de l’organisme estan íntimament relacionades i depenen l’una de l’altra.

Es tracta d’una Teràpia únicament manual, totalment complementaria amb la medicina al·lopàtica o convencional en el seu objectiu comú d’ajudar al pacient, i que cap col·locar-la dins d’un context de prevenció, de conservació, i de millora de la salut. Mitjançant l’Osteopatia ajudem a reequilibrar l’organisme centrant-nos amb l’estructura, millorant d’aquesta manera el funcionament del cos. S’utilitza per al tractament tècniques suaus i segures, adaptades a cada pacient i a les seves necessitats, tenint-se sempre en compte l’edat, el sexe, la tipologia i l’estat de salut d’aquest, etc.

L´osteòpata veu al pacient com un tot en què ment, cos i esperit interactuen i és relacionen recíprocament, i en el que els teixits d’aquest, influències i es veuen influenciats per la fisiologia interna i l’homeòstasi. Parlem de teixits i no tan sols d’ossos, lligaments, músculs i tendons.

Els osteòpates traballen amb tots els teixits i fluids corporals, encara que sovint utilitzen el sistema múscul-esquelètic per arribar al teixits menys accessibles. L’ osteopatia té tres grans àrees, totes elles totalment necesàries i interrelacionades:

  • Osteopatia Estructural o dirigida al sistema musculoesquelètic, on apliquem diverses tècniques adaptades a cada disfunció, a cada teixit, a cada pacient, donant-se durant la sessió de tractament, un continu anàlisis i un continu decidir de l’Osteòpata, sobre quina tècnica aplicar.
  • Osteopatia Visceral, orientada a actuar sobre els teixits que participen en les funcions de les vísceres, les membranes fibroses en relació, els músculs, els diferents plans de lliscament entre els òrgans, els vasos sanguinis, els nervis, tots els teixits que asseguren el funcionament orgànic, han d’estar lliures en el seu pas anatòmic, el que no sempre passa i que pot ser degut a adherències, traccions miofascials que dificulten la mobilitat de les vísceres. Les tècniques manuals viscerals ajuden a alliberar interrupcions en el flux de mobilitat, el que ofereix a l’organisme una base funcional més útil, productiva i saludable.
  • Osteopatia Craneal i Teràpia Craneosacra que actuant també mitjançant tècniques manuals, alliberen i faciliten la micro mobilitat del crani i el conjunt de la relació craniosacra a través de les membranes meníngies i el paper del líquid cefaloraquidi. Algunes conseqüències de les alteracions posturals, traumatismes, desequilibris musculars, etc, poden afectar a nervis cranials, arteries, glàndules i altres teixits, al seu pas per orificis cranials o en l’interior mateix, el que pot provocar neuràlgies, dificultats de visió, audició, alteració d’algunes funcions glandulars, vertígens, migranyes, i fins i tot a través del sistema nerviós vegetatiu, trastorns digestius, respiratoris, vasculars, etc.